En record a Joan Amades
Folklorista · Barcelona, 1890-1959
Caixa Laietana - En record a Joan Amades
Avui, a una velocitat fa uns anys inimaginable, els nostres quefers habituals i els costums de cada dia, i més notablement encara els que consideràvem tradicionals i recordem que festejàvem amb energia i goig quan érem minyons, es desdibuixen i transformen o s’acaben fonen. Cauen en desús i sovint s’obliden. Aquest procés, dit d’evolució, doncs com tot organisme viu la cultura popular també evoluciona, a molts ens sembla que més aviat és d’extinció i que cal fer alguna cosa per a que la memòria de tanta saviesa i goig popular no es perdi del tot.
En aquesta sensible pèrdua, les noves tecnologies i formes d’oci hi tenen molt a veure, així com també les contundents onades de persones de molt diversa procedència que, majoritàriament, es fan lloc a casa nostra sense adoptar-ne la cultura. I també per la nostra pròpia descurança que, sense massa escarafalls, ens du a acomodar-nos als nous vents.
Ara és per aquestes raons, car fa cent anys va ser el fenomen industrial el que, a passes de gegant, va iniciar la gran davallada de les nostres costums més pregones. El jovent va deixar els camps i els pobles per anar a guanyar-se el pa a les fàbriques de les noves colònies i les ciutats, perdent-se així, en molts casos, la continuïtat de la tradició oral i la de tants altres usos i costums que eren el llegat natural de pares a fills i nets, i entre veïns.
En aquell moment, Joan Amades i Gelats, un jove entusiasta del país, no va ser l’únic que va advertir aquesta ràpida pèrdua, però sí que va ser el que, en adonar-se’n, hi va dedicar per complet la vida, a recercar-ne la memòria i a testimoniar-la per l’esdevenidor.
“Els nostres fills amb prou feines en saben res del gran tresor de la nostra cultura popular i als nostres nets ja no els hi arribarà res… …cal recollir tot document de cultura popular, i quan més aviat millor.”
Sota aquesta premissa, que l’angoixava, es va llençar per tot Catalunya a la recapte de costums i creences, cançons, balls, festes, llegendes, rondalles, romanços, refranys, dites, formuletes… i a publicar-los amb voluntariosa obcecació.
L’esforç d’en Joan Amades va ser molt i no ha estat pas en va. Gràcies a la seva tasca gegantina, reunida en més de dos-cents volums, entre ells els cinc, impressionants, del Costumari Català i el tres del Folklore de Catalunya: Cançoner, Rondallística i Costums i Creences, hem pogut recuperar moltes festes i tradicions i podem gaudir d’un corpus immens de coneixements pel que fa a la nostra història petita, la de cada dia, la que a Catalunya, en temps reculats, es vivia humilment i amb goig.
A cinquanta anys però de la mort del prolífic folklorista, es sobre nosaltres que rau la veritable responsabilitat de no oblidar el nostre passat i, seguint el seu exemple (quan més aviat millor), també de donar-lo a conèixer i mantenir-lo viu, tant com puguem. Així doncs, es bo que uns amics com els Amics de la Ciutat de Mataró i Caixa Laietana, amb la col·laboració d’Òmnium i Cinema Rescat, facin part d’aquesta tasca que tan necessària és (també) en aquests moments.
Personalment, els hi vull agrair que el proppassat dia 14 de maig, acollissin a la Sala d’Actes de la Caixa Laietena de Mataró la projecció de dos films: ESTIMAT AMADES, documental basat en la vida i l’obra de Joan Amades, i L’AMIC DE LA MORT, versió filmada d’una rondalla recollida pel folklorista. Tots dos produïts amb l’exclusiva finalitat d’honorar a Joan Amades i Gelats, i difondre la seva tasca per encoratjar tothom a continuar-la.
Segur que hi ha moltes maneres de sostenir la nostra cultura mentre “evoluciona”. Posar-la en imatges en un audiovisual, avui que aquest mitja és el més usat per difondre tot tipus d’informació, ha estat la meva opció. Tant de bo que aquests dos treballs, servint a la seva finalitat, ajudin a aquest recordatori i manteniment, que es patrimoni i feina de tots.
Raül Contel
Caixa Laietana agraeix la collaboració del Director Raul Contel